el capullo de la teva vida

és una característica del procés vital de tota dona del segle XXI, patir un procés d’enamorament amb un capullo. tan se val si és als 20, 30, 40 o 50 anys. el capullo no discrimina entre guapes i lletges, primes i gordes, rosses i morenes, el capullo apareix per ensenyar-nos alguna cosa. però prèviament anem a definir el capullo: ell és un individu que es presenta interessant, una primera nit amb ell deixa un regust insípid, però el seu talent per despertar el teu interès recau com una pedregada. sol despertar un estrany instint maternal, i una veueta a dins que et diu: ell podria ser l’home de la teva vida. és en aquest moment, en que les dones més precabudes comencen a desfer les barreres i a entrar en una dinàmica estranya. el primer símptoma de que t’has topat amb un capullo és quan hi ha un gir en la relació i el fet de que tu comencis a agafar confiança fa que ell s’aparti, moltes vegades al·legant la coneguda “por al compromís”. no sé com ni de quina manera, el capullo té un sisè sentit per descobrir quan perds l’interès cap a ell i sol intentar recuperar-lo. hi ha qui s’acaba casant amb el capullo, qui hi manté una relació sexual de per vida, o qui acaba sent millor amiga i confessora i després ha d’aguantar els posteriors relats d’amors i desamors. també hi ha qui trenca la relació d’immediat. per les que encara no hi hagueu passat no us enganyeu, per molt que us prepareu, per molt que us hi esforceu, no podreu evitar, que tard o d’hora un capullo toqui les portes del vostre cor. és igual que fer-se gran, que posar-se malalts i que tenir una hipoteca. Tots pensem que no ens passarà, però no es pot evitar. això si! l’experiència de tenir un capullo a la teva vida, és la que et fa agafar forces per dir: ei, a partir d’ara, trio jo!