Molt bones!! sóc l'Olga de Tàrrega, una companya de la Laura, i bé, volia aprofitar aquesta oportunitat que m'ha brindat la tant benvolguda amiga per fer una petita reflexió sobre "el cicle la vida", que podríem acotar en "cicle de la vida laboral" doncs, m'adono que en el fons, toot acaba girant entorn d'això....
Agost: arriben les tant esperades vacances. Tothom fot el camp, tothom sense excepció busca un racó on amargar-se, un destí on passejar-se... lluny, lo més lluny possible (quina mania, eh?) de casa. Per què??? doncs per evadir-se i justificar-se a un mateix de que les hores i hores que dediquem a estar asseguts davant un ordinador, amb paperassa i més i més paperassa, són un bon fi a la nostra persona...i que es premien amb calés, que al seu torn cal gastar, i com? doncs tal i com s'està estilant aquesta última meitat de segle...viatjant!
Perque... prou que abans també existien les Amèriques i la resta de continents ... però no ha estat fins ara que ens ha entrat a tots aquesta dèria col.lectiva de "conèixer noves cultures", curiós, no? I que no em diguin que abans no hi havia peles, perque també en falten prou ara, amb tantes hipoteques i crèdits personals...
Total, que les vacances són l'opi de la gent assalariada: cada any esperant que arribi l'agost per oblidar-se de la feina, ni que només sigui per quinze dies, i carregar-se de nou de paciència per aguantar un any més... fins al següent agost. Per cert, avui he tornat de les meves vacances...:-)
dilluns, 20 d’agost del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
d'això se'n diu crisi postvacances... siguem optimistes que la vida sigue su curso...
Hola Olga de Tàrrega! No ens podem oblidar de les petites llaminadures com el pont de l'11 de setembre o el del 12 d'octubre, l'1 de novembre.... Ànimus!
Publica un comentari a l'entrada