Molt bé doncs, ja hi som. M'he decidit a passar una estoneta d'aquest dimarts 21 d'agost escribint sobre el perquè un dimarts laborable em puc dedicar a escriure des de l'oficina coses que ningú m'ha demanat per d'aqui a 10 minuts... Resposta: AGOST.
Si, resulta que l'espècie humana, com tots sabem, està en constant evolució, uns evolucionen més ràpid que d'altres, però en definitiva és una cosa que no es pot parar (tot i que hi ha casos dignes d'estudi...). El cas és que uns quants especímens hem fet un pas més, nosaltres treballem a l'Agost.
Pels individus que encara no han fet aquest pas som uns inadaptats, uns solitaris, uns associals, fins i tot ens veuen una mica bruts... Però això ho diuen perquè no coneixen el que significa treballar a l'agost. I el que significa és que no fas res. Els telèfons no sonen, els mails no arriben, ningú té pressa, la Spill crea un Blog per exposar pensaments del dia a dia, i els evolucionats ens hi sumem. La mitja hora d'esmorzar s'allarga inevitablement, la jornada es redueix, tenim tardes lliures que compartim amb els que si fan vacances a l'agost, passem els vespres en terrasses agradables com els que si fan vacances a l'agost i no tenim els jefes per la oficina, perquè ells si fan vacances a l'agost.
I encara que sembli impossible millorar aquesta situació, hi ha un últim factor que és del tot determinant a l'hora de decidir evolucionar: quan els que si fan vacances a l'agost tornen de cancún d'on han hagut de ser desallotjats d'urgència a causa d'un huracà que alhora no els ha permès agafar aquell color daurat de pell tan maco van agafar quan van anar a mallorca al 94, nosaltres, els evolucionats, estem fent les maletes per agafar l'avió per anar a... què et diré.... Lisboa per exemple, havent pagat un bitllet a un preu molt més raonable que els que si fan vacances a l'agost. I evitant uns dies de feina al setembre que normalment es caracteritzen per stress, feina acumulada durant l'agost (perquè els que s'han quedat a treballar no han fet res), i dies radiants que no han sovintejat a l'agost, i dels que ja no poden disfrutar.
D'acord, si podeu llegir entre linies, haureu detectat una sensació que no he explicitat: desesperació. El evolucionats que treballem a l'agost juguem perillosament amb aquest sentiment, perquè hem de desitjar bones vacances a un nombre ingent de companys de feina que ja comencen a marxar durant el juliol, i després hem de demanar què tal ha anat i fins i tot mirar fotografies de mil i un destins... També és dur... Però aqui és on enfortim esperit i fem que els nostres xacres s'armonitzin per passar les vacances de la manera més plàcida possible.
Començo les vacances el dijous.
Evolucionada Rebés
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
100% d'acord amb tu! també dec ser una evolucionada ja que només he agafat vacances a l'agost una vegada, l'any passat per anar a Istambul...cues, molta calor, diarrees, mala llet, tot car...però unes fotos!
Quant la resta de població marxa a l'agost i ens tornen amb fotos i records no ens expliquen el costat negre de viatjar en aquestes dates, al contrari, volen provocar enveja! però no ho aconseguirant!!
En fi, Anna, agafa't amb humor aquests dies de vacances que sempre es posen bé. Tant si són a l'hivern com en qualsevol mes de l'any.
Una abraçada i pensa amb els que ens kedem a guardar aq fantàstica contrada.........
doncs mira, jo sóc dels que fan les vacances a l'Agost...quina putada, ja s'han acabat.
Ara, tornar a la feina i escoltar i propagar frases tan magnífiques com "no tenen res i t'ho donen tot", "el cafè era molt dolent"...ups
em sento ínitmament aprop d'aquest artícle de la senyoreta rebés. des de que m'he decidit a treballar a l'agost, em sento defic¡nitivament una persona més gran,a mb un coneixament més profund de la naturalesa humana, ja que com a psicòloga he conegut coses que d'altra manera no m'hagués estat possible. en contra del que tothom podria esperar, a l'agost, quan la gent fa vacances s'avorreix, s'adona que la seva vida té tan poc sentit fora de la monotonia laboral que decideix visitar-me i preguntar-me: perquè em sento tan buit???
definitivament, la resposta es: deixa el ramat de xais i empren el teu propi camí, descobriràs que la vida té més sentit! treballa a l'agost!
anna buxi, "la psicologa respon"
Publica un comentari a l'entrada