amb el temps...

com que veig que hi ha molt poc moviment aquí dins vaig a fer una petita col·laboració a veure si això s'anima... i és que l'hivern ens té a tots una mica congelats, però per treure el fred no hi ha res millor que moure's, així que penya, a veure si li fotem!!

aquí va un regalito de'n borges!:

Y uno aprende...
después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia entre sostener una mano y encadenar un alma.
Y uno aprende que el amor no significa recostarse y una compañía no significa seguridad.
Y uno empieza a aprender...que los besos no son contratos y los regalos no son promesas y que uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos.
Y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy, porque el terreno del mañana es demasiado inseguro para planes...y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.
Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado, hasta el calorcito del sol quema. Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma, en lugar de esperar que alguien le traiga flores.
Y uno aprende...que realmente puede aguantar, que uno realmente es fuerte, y que con cada adiós uno aprende
Jorge Luis Borges

municipals

A la vida hi ha un pilot de relacions difícils…
- parelles sentimentals amb relació estable
- parelles sentimentals amb relacions esporàdiques
- jefe-treballador
- companys de pis
- companys de feina
- pares-fills
- mestre-alumne
- mecànic-conductor
- poli-conductor
- hisenda-contribuient
- venedor de pisos-comprador
- propietari-llogater
- venedor de cotxes-comprador
- asseguradora-assegurat
- gimnàs-persona que es vol aprimar
- ordinador-usuari inexpert
- depilar-dona
- …
Així es faria una llista immensa que no s’acabaria mai. Ens pasem la vida vivint amb un estira i arronsa, de totes aquestes relacions, crec que la pitjor, la que ens genera més desconfiança és POLI-CONDUCTOR. Quan tu estas circulant i de sobte el guàrdia, mosso, poli, vigilant de pàrquings,… et para, ja et poses de mala llet. –Què carai voldrà!, No n’hi ha per tant!, Ja em fotrà una multa un altre cop!, Òstia, sempre em paren a mi!, Però si no he begut!, Hauria d’haver passat per l’altre carrer!, Merda, el cinturó!, M’ha vist el mòbil?, Era taronja!!!!, Que no tenen altra feina!, Que no han vist aquell que ha passat, aquell si que era perillós!, Cagun déu!, Aneu a la merda, home!!!!! , Només em falta això!, ..
Fa 1 setmana i poc que he decidit circular amb bicicleta per la meva ciutat, he pensat – que bé!, m’estalviaré els tiquets de pàrquing, el trànsit, i sobretot el perill que et posin multes. Doncs bé, fa una setmana que han decidit ser estrictes amb els ciclistes, i sancionar-los de 25-36 euros, en cas de no complir les normes estrictes de circulació. No ens deixaran mai en pau? MULTES, MULTES, MULTES i més MULTES. No hi ha una altra manera de fer-ho sense que no t’escurin la butxaca?

de puente a puente

Què està passant???? Al final serà veritat allò de que tenim tanta feina i que no tenim temps per res, que el telèfon no deixa de sonar, i de que sooooort que és divendres perquè ja no puc més, a veure quan hi ha un altre pont... Uffff... la setmana que vé no hi ha pont.. però l'altre si... nenes que sino això no s'aguanta.....

A part d'aquest atac d'histèria també volia compartir amb vosaltres un altre tema del que em sento molt orgullosa: he deixat de fumar. Si. Que si... ja sé que és difícil de creure, però és així..

Bé, sense donar més importància al pas de gegant que acabo de fer per millorar la meva salut, vull fer una crida a totes les col·laboradores i els col·laboradors d'aquest blog a que es posin les piles.. no?? Una mica... Vaaaa....

Bé, si ara no podeu, puc esperar fins al proper pont per veure algun input a lesmiliuna.

Because we are your friends
You'll never be alone again!!
Come on! Come on! come on! come on!

Rebés

Ans hi tornem-hi!

El setembre és el mes on la normalitat torna, i la gent sembla que tingui ganes que torni. Gràcies a Déu!-
La tornada a la feina o l'escola és bàsica. Ens alegrem de veure que les coses continuen igual i al cap d'unes hores ja en tornem a estar fins als co.... Volem ser altre cop lliures de llevar-nos a les 2 del migdia si ens vé de gust!!!!!!! Però vès, no ens alimentem de l'aire o sigui que...
Però com va dir la rebés en un article anterior, encara queden llaminadures pel setembre pels que ens agrada la gresca. En el meu cas he disfrutat de la fira de Tàrrega i espero fer-ho de la música viva de vic. El temps encara és bo, i vas amb màniga curta i faldilles voltant per aquí per allà, és fabulós!!
També és temps de lluita!! Cal lluitar i crear polèmica contra la MAT!!!!!
Ja comentaré la música viva en una propera crònica, per avui dijous es recomana (per mi)
Il puto musicante, thanks for coming i miyagui.
Apa tius a fer mal!!

el capullo de la teva vida

és una característica del procés vital de tota dona del segle XXI, patir un procés d’enamorament amb un capullo. tan se val si és als 20, 30, 40 o 50 anys. el capullo no discrimina entre guapes i lletges, primes i gordes, rosses i morenes, el capullo apareix per ensenyar-nos alguna cosa. però prèviament anem a definir el capullo: ell és un individu que es presenta interessant, una primera nit amb ell deixa un regust insípid, però el seu talent per despertar el teu interès recau com una pedregada. sol despertar un estrany instint maternal, i una veueta a dins que et diu: ell podria ser l’home de la teva vida. és en aquest moment, en que les dones més precabudes comencen a desfer les barreres i a entrar en una dinàmica estranya. el primer símptoma de que t’has topat amb un capullo és quan hi ha un gir en la relació i el fet de que tu comencis a agafar confiança fa que ell s’aparti, moltes vegades al·legant la coneguda “por al compromís”. no sé com ni de quina manera, el capullo té un sisè sentit per descobrir quan perds l’interès cap a ell i sol intentar recuperar-lo. hi ha qui s’acaba casant amb el capullo, qui hi manté una relació sexual de per vida, o qui acaba sent millor amiga i confessora i després ha d’aguantar els posteriors relats d’amors i desamors. també hi ha qui trenca la relació d’immediat. per les que encara no hi hagueu passat no us enganyeu, per molt que us prepareu, per molt que us hi esforceu, no podreu evitar, que tard o d’hora un capullo toqui les portes del vostre cor. és igual que fer-se gran, que posar-se malalts i que tenir una hipoteca. Tots pensem que no ens passarà, però no es pot evitar. això si! l’experiència de tenir un capullo a la teva vida, és la que et fa agafar forces per dir: ei, a partir d’ara, trio jo!

LINIA DE MOLT ALTA TENSIÓ ......pzzzt !

No a la MAT, ni a Osona ni enlloc! Cap traçat és necessari!
La nostra comarca està afectada dins del projecte de l’anella energètica del Mediterrani, controlat per les grans multinacionals de l’energia.
Per això passaran per sobre del nostre territori l’autopista elèctrica de 400.000 volts!
Saps que la teva salut està en perill?
ORIGINA UN CAMP ELECTROMAGNÈTIC
PERILLÓS PER LA SALUT (leucèmia, càncer…)
Saps que estan destruint la comarca?
TORRES DE FINS A 60 METRES D’ALÇADA
AMB UNA BASE DE 400M2.
Saps que la teva economia perd poder adquisitiu?
DEVALUA EL TERRITORI A NIVELL IMMOBILIARI,
PAISATGÍSTIC I MEDIOAMBIENTAL.
Saps que aquesta energia no és per a nosaltres?
Saps que continuaran els talls de llum?
Davant la Molt Alta Perillositat d’aquestes línies que volen imposar-nos,exigim que les administracions informin als ciutadans i que impulsin un debat social amb garanties de pluralitat (com s’ha fet a la Catalunya nord). REE AMB ELS VIST I PLAU DE LA GENERALITAT HAN COMENÇAT EN LA NOSTRA COMARCA (POBLES COM FOLGUEROLES, TAVÈRNOLES O SANT MARTÍ DE CENTELLES) LES OBRES PER IMPLANTAR LES TORRES.
NO A LA MAT NI AQUI NI EN LLOC!!!!!
Contacta: noalamat_osona@hotmail.com
http://www.no-mat.org/

NO EN EL NOSTRE NOM!!!!!!
REE (Red Eléctrica de Espanya) ha començat les obres de la MAT (Línia Molt Alta Tensió) sense avís i d'amagat a Folgueroles, Tavèrnoles i Sant Martí de Centelles, aquest últim l'Ajuntament no va cedir el seu local per signar les expropiacions.

NO AMB EL NOSTRE CONSENTIMENT!!!!!

TOTS A TALLAR L'EIX AQUEST DISSABTE 8 DE SETEMBRE A LES 5 DE LA TARDA.

HEM QUEDAT A 2/4 DE 5 A LA GASOLINERA DE CALLDETENES.

OSONA DESPERTA!!!!! DEFENSEM EL TERRITORI!!!!!


més informació a: www.no-mat.org (Osona) / www.nomat.org

raindrops keep fallin' on my head.. 2

M'ha agradat aquest títol de la rebés, bàsicament perquè mai havia sabut realment que deia aquesta cançó. Uffff...que llesta....
Ara estic tot el rato cantant sota la pluja. S'ha generat l'efecte contrari, em vaig passar el dia cantant sota la pluja i ara ha sortit el sol. Ara canto "Un rayo de sol, uo o ò".
Sóc la típica que canto totes les cançons sense saber què diuen, però tothom es deu pensar uale! quina tia més llesta sap tots els idiomes... i jo fent-me la xula... uaxi, uaxiquèi...
Bueno us prometo que el proper article parlarà de temes intelectuals sobre la crisi bancària a USA i les repercussions a l'economia europea. Anirà dedicat a l'uriol. Que pobret...

adiós muchachos

Hola bloggers de mi corazón!! que me voy que me voy!!! Marxo.

Spiiiillll escribete algo dona!!! Molt impulsora i després que treballin els altres no???

Fins a la tornada.
muas...

"cuando el amor llega así de esta manera, una no tiene la culpa..."

raindrops keep fallin' on my head..

Plou.
He arribat a la sortida dels Ferrocarrils a Plaça Catalunya, tota atrefagada perquè anava una miqueta tard i de cop veig que m'enfronto a una cortina d'aigua. En un primer moment he pensat que res m'aturaria, i he pujat els esgraons decidida a fer un sprint fins a Pl. St. James, però de cop he notat una presència al meu costat, m'he girat i he vist el somriure blanco nuclear d'un paqui que quan ha vist que el mirava m'ha dit: "paraguas?" no m'he pogut resistir. He comprat el paraguas per cinco eurillos.

He sortit del subsòli he començat la meva travessa pel centre de la capital, amb el paraguas del paqui que em tapava just el cap, els carrers de barcelona eren rius per on jo em movia amb força agilitat. Amb les meves xancletes i els meus pantalons blancs... Evidentment he arribat al curro chorreando y con cinco Eurillos menos.

El primer que he fet en arribar ha estat mirar a internet les previsions del temps per Lisboa per aquest cap de setmana (demà marxo cap allà) cap problema, s'esperen uns dies assolellats... UUUUFFFFFF..........

Molt bon dia a tots children of the revolution!

Rebés

Racó Artístic

Aquí tenim un espectacle de trapezistes estupendu que es va desenvolupar a Moià el juny 2007.
Per veure-ho premeu el títol.

Evolució

Molt bé doncs, ja hi som. M'he decidit a passar una estoneta d'aquest dimarts 21 d'agost escribint sobre el perquè un dimarts laborable em puc dedicar a escriure des de l'oficina coses que ningú m'ha demanat per d'aqui a 10 minuts... Resposta: AGOST.

Si, resulta que l'espècie humana, com tots sabem, està en constant evolució, uns evolucionen més ràpid que d'altres, però en definitiva és una cosa que no es pot parar (tot i que hi ha casos dignes d'estudi...). El cas és que uns quants especímens hem fet un pas més, nosaltres treballem a l'Agost.

Pels individus que encara no han fet aquest pas som uns inadaptats, uns solitaris, uns associals, fins i tot ens veuen una mica bruts... Però això ho diuen perquè no coneixen el que significa treballar a l'agost. I el que significa és que no fas res. Els telèfons no sonen, els mails no arriben, ningú té pressa, la Spill crea un Blog per exposar pensaments del dia a dia, i els evolucionats ens hi sumem. La mitja hora d'esmorzar s'allarga inevitablement, la jornada es redueix, tenim tardes lliures que compartim amb els que si fan vacances a l'agost, passem els vespres en terrasses agradables com els que si fan vacances a l'agost i no tenim els jefes per la oficina, perquè ells si fan vacances a l'agost.

I encara que sembli impossible millorar aquesta situació, hi ha un últim factor que és del tot determinant a l'hora de decidir evolucionar: quan els que si fan vacances a l'agost tornen de cancún d'on han hagut de ser desallotjats d'urgència a causa d'un huracà que alhora no els ha permès agafar aquell color daurat de pell tan maco van agafar quan van anar a mallorca al 94, nosaltres, els evolucionats, estem fent les maletes per agafar l'avió per anar a... què et diré.... Lisboa per exemple, havent pagat un bitllet a un preu molt més raonable que els que si fan vacances a l'agost. I evitant uns dies de feina al setembre que normalment es caracteritzen per stress, feina acumulada durant l'agost (perquè els que s'han quedat a treballar no han fet res), i dies radiants que no han sovintejat a l'agost, i dels que ja no poden disfrutar.

D'acord, si podeu llegir entre linies, haureu detectat una sensació que no he explicitat: desesperació. El evolucionats que treballem a l'agost juguem perillosament amb aquest sentiment, perquè hem de desitjar bones vacances a un nombre ingent de companys de feina que ja comencen a marxar durant el juliol, i després hem de demanar què tal ha anat i fins i tot mirar fotografies de mil i un destins... També és dur... Però aqui és on enfortim esperit i fem que els nostres xacres s'armonitzin per passar les vacances de la manera més plàcida possible.

Començo les vacances el dijous.

Evolucionada Rebés

Festes veraniegasssss

Hola a tothom!!

Aquest blog sembla impenetrable...però al final pots aconseguir-ho i publicar les "miliuna" històries.

Intentaré penjar el programa de la festa que comença aquesta setmana: Festa Major de Taradell. No puc, pesa massa... si algú li interessa que connecti amb:
www.osona.com on cada setmana actualitzen l'agenda.

Fins aviat!

vigila....

Bé, només volia avisar a la peñita buena que sigue este blog, que em consta que els comptem per milions... que ja sóc aqui..... colaborando con la Spilly gonzalez, i aviat us trobareu la meva primera entrega veraniega... AAAAAHHHHHHHHHHHHHH!!!!!!! mua.

Rebés

el cicle de la vida

Molt bones!! sóc l'Olga de Tàrrega, una companya de la Laura, i bé, volia aprofitar aquesta oportunitat que m'ha brindat la tant benvolguda amiga per fer una petita reflexió sobre "el cicle la vida", que podríem acotar en "cicle de la vida laboral" doncs, m'adono que en el fons, toot acaba girant entorn d'això....

Agost: arriben les tant esperades vacances. Tothom fot el camp, tothom sense excepció busca un racó on amargar-se, un destí on passejar-se... lluny, lo més lluny possible (quina mania, eh?) de casa. Per què??? doncs per evadir-se i justificar-se a un mateix de que les hores i hores que dediquem a estar asseguts davant un ordinador, amb paperassa i més i més paperassa, són un bon fi a la nostra persona...i que es premien amb calés, que al seu torn cal gastar, i com? doncs tal i com s'està estilant aquesta última meitat de segle...viatjant!

Perque... prou que abans també existien les Amèriques i la resta de continents ... però no ha estat fins ara que ens ha entrat a tots aquesta dèria col.lectiva de "conèixer noves cultures", curiós, no? I que no em diguin que abans no hi havia peles, perque també en falten prou ara, amb tantes hipoteques i crèdits personals...

Total, que les vacances són l'opi de la gent assalariada: cada any esperant que arribi l'agost per oblidar-se de la feina, ni que només sigui per quinze dies, i carregar-se de nou de paciència per aguantar un any més... fins al següent agost. Per cert, avui he tornat de les meves vacances...:-)

festes majors

manlleu, tona, santa eulàlia de riuprimer, santa eugènia de berga... Alternativa prou satisfactòria a les Seychelles, Índia, Perú, Argentina, Kenya,... El cost d'una festa major de 2 dies és aproximadament de 30 euros i pot variar en funció del nivell de consum. El mitjà de transport més utilitzat és el cotxe propi, o bé, pels menors una motocicleta.
Pasos a seguir:
1. Obtenir un programa de festes.
2. Marcar les activitats més interessants.
3. Assistir-hi.

En general, les activitats més populars són les nocturnes és basen en rutes pels diferents nuclis urbans altrament anomenades "birratines", "birracrucis", "cantabars",..., on es pot fer un tasteig més o menys abundant de begudes amb un cert grau d'alcohol principalment una beguda introduida al segle XVI pels alemanys anomenada "cervessa".

Sense ferir la sensibilitat de ningú tot i que les festes sempre van lligades amb un grup musical que l'acompanya i ambienta, això no és el més important. S'han fet diverses proves experimentals on s'han variat els estils de música substancialment i el públic no ha reaccionat de cap manera.

El públic no és molt exigent, i espera any rere any que es repeteixi la festa major igual que la de l'any anterior.

agost

L'agost és un mes estrany al meu poble. Hi ha una obligació general de fer vacances. Encara que treballis tots els dies si surts al carrer respires diferent. Vas més a poc a poc, cada cop que intentes fer un encàrrec t'hi estàs el doble de temps. El dissabte a la tarda em vaig embarcar a l'aventura de comprar fil de pescar. Vaig anar a 5 establiments òbviament tancats, despres vaig buscar altres llocs on podia haver-n'hi, i no vaig estar de sort. Al cap de 52 minuts d'amunt i avall, vaig modificar la meva intenció de compra a fil de cosir. Vaig tenir una idea molt bona: "els basars orientals". No vaig tenir cap problema, per a ells la concepció de vacances al mes d'agost no existeix i no tanquen, de fet, tanquen mai?
Una altra característica del mes d'agost són les festes majors...

Problemàtica ecològica a Manlleu

Ahir dijous 3 d'agost a l'embarcador del riu Ter es va discutir sobre la problèmatica del riu. Doncs bé, el caudal del riu en el seu pas per Manlleu és dubtos. Manlleu és anomenada capital del Riu Ter ("sense desmerèixer el pas del riu en altres nuclis urbans"), i el diumenge passat es podia jugar un partit de futbol al bell mig del riu. Existeix un canal paral·lel en el qual hi circula aigua del riu, on hi ha instal·lades unes turbines per a generar electricitat, que servirà per vendre's i finançar l'enllumenat de Manlleu.
El preu de l'enllumenat és eixugar el riu en determinats moments, ja que a posteriori, el riu es va tornar a omplir amb el caudal que no sé qui considera adequat. És un tema que no queda del tot clar, i crec que l'ajuntament autoproclamant-se capital del Ter hauria de donar una explicació d'aquest fet.

Presentació

Doncs bé, aquí tenim la meva primera publicació.

Estic un xic nerviosa, és el meu primer escrit i no sé ben bé què dir. Espero no fer excessives faltes ortogràfiques.

Lesmiliuna és un títol que se m'ha acudit sense pensar en res en concret, i a més estava lliure. "lesmiliuna" pot significar quan algú es veu inmers en mil històries, problemes,... i com que bàsicament relataré històries, problemàtiques, i fets quotidians, pot ser significatiu.